em sap greu dir-ho, però com que ara ja pràcticament no puc escriure massa, ja conec a la gent, i m’estic fent gran… i la veritat és que feia molt que no us deia res!!

doncs això, que properament tancarem el bloc. El papa s’estima més avisar primer, que després ningú no s’estranyi.

Ha estat una experiència molt enriquidora, i molt agradable. La feina que feia el bloc ha superat les expectatives que els pares pensàven, i ara que faré dos anys, és l’hora d’acabar-lo… qui sap si en un futur en tornaré a escriiure un altre…

Si voleu sempre podeu trucar als pares o demanar-los fotos.

Ah!! i si truqueu, no dubteu a demanar per mi, que ja parlo molt i m’agrada molt el telèfon!!!

Gràcies a tots!!!!

Ara ja estic a punt de caminar, m’agafo de la ma del papa i camino tot sol, soltar-me, però, encara em fa una mica de por…diuen que aviat caminaré…però jo no tinc cap pressa, perquè gatejant arribo a tot arreu.

Ara a la guarderia m’ho passo molt i molt be perquè ja em deixen anar pel terra i a més em donen menjar a trossets…per cert, que aquest és un altre capítol…ja us ho explicaré, perquè els apres m’ha comneçat a donar menjar a trossets i m’agrada molt, a mi tot el què sigui menjar, ja sabeu!!!! Doncs a la guarderia em donen pernmil dolç i pa a trossets i m’encanta, amb el meu berenar ja no en tinc prou!!!! I ara ja començo a conéixer el meus companys de classe, quan vaig pel carrer i ens trobem, ens saludem…els més grans com saben parlar em diuen el meu nom: “Hola Pau!” jo com no sé parlar el hi faig un somriure dels meus…

Be amics, ara me’n vaig a dormir una mica que avui estic cansadet, que aquesta nit m’he despertat perquè tenia gana i no he deixat dormir els pares…i això que el papa s’havia d’aixecar a les 5 per anar a Madrid, crec que està una mica empipat amb mi…quan torni al vespre ja li faré alguna tonteria i segur que se’n oblida, segur!

Una abraçada amics!!!!!